Introducció a la Macroeconomia

La publicació, l’any 1936, de l’obra culminant de John Maynard Keynes, La Teoria General de l’ocupació, l’interès i el diner, va significar el suport acadèmic a posteriori a les polítiques d’estímul monetàries i fiscals que ja s’aplicaven de fet als Estats Units com a resposta a la Gran Depressió del 1929. Aquesta obra, possiblement una de les més influents del segle XX, significa també el naixement de la macroeconomia com a nova disciplina acadèmica amb autonomia pròpia. Es considera que el capitalisme és un sistema inestable i que necessita la intervenció generalitzada de l’Estat dirigida a estabilitzar els nivells de despesa agregada i aconseguir la plena ocupació dels recursos. Malgrat l’intervencionisme, però, les crisis financeres i econòmiques continuen.

La macroeconomia i el keynesianisme han influït l’opinió pública i l’acció dels governs, justifiquen unes polítiques econòmiques que abans s’haurien considerat contraproduents i han canviat tant el contingut com el mètode de l’economia. De l’estudi del procés microeconòmic del mercat s’ha passat a una teoria macroeconòmica de l’equilibri. I de la importància dels preus relatius en l’estructura productiva causats per la suma de les decisions individuals dels agents econòmics s’ha passat al tractament matemàtic de macromagnituds que no tenen res a veure amb l’acció de l’ésser humà de carn i ossos. Aquesta obra presenta de manera sistemàtica la macroeconomia, amb referències constants a la realitat econòmica del moment, alhora que en mostra els principals errors lògics. També defensa la necessitat d’una nova macroeconomia connectada amb les decisions de l’ésser humà, que integri totes les etapes de la producció (no només el consum final) i que analitzi els efectes distorsionadors de l’expansió monetària i de crèdit, que acaben desencadenant profundes crisis econòmiques.